Reflexió individual del conte: “Ui, quina por”.

El nostre conte es titula “Ui, quina por” i l’hem pensat, creat i dissenyat totes les integrants del grup. Primer vam triar la temàtica; després d’haver fet una pluja d’idees, un cop finalitzat aquest pas, ja vam començar a fer esbossos sobre com serien les pagines, quins colors utilitzaríem, com ens organitzaríem o quines pautes seguiríem en totes les pàgines. Personalment, em van tocar dissenyar i crear les dues últimes pàgines del conte i la contraportada. A continuació us explicaré què és el que té cada una, basant-me en l’explicació per capes.

La primera pàgina que vaig haver de crear va ser la 10. En aquesta la capa del text diu: Se’n van junts a buscar caramels, aquest és el moment on en Carles ja ha descobert que és la seva amiga la que arriba a casa seva disfressada de fantasma i els dos decideixen anar a buscar caramels. Aquí podem trobar diferents temes com el treball en equip, l’amistat i les activitats que solen fer-se en la tradició del dia de Halloween. En la capa de fons, aquest és de color taronja, que tal com han dit les meves companyes, és una de les condicions que vam marcar des de l’inici del procés de creació, jugar amb aquests tres colors per fer tots els fons de les pàgines del conte. Per últim, les icones i els símbols d’aquesta pàgina són molt clars, bàsicament tots són caramels, tot i que vaig voler incloure una que és un dolç propi de halloween per endinsar-nos encara més en la tradició.

La segona pàgina que vaig dissenyar va ser la 11. Seguint l’ordre del conjunt de pàgines, el fons és de color verd. En la capa de text es pot llegir: Decideixen menjar tot compartint els caramels que els hi han donat seguint amb el fil conductor de la història on els dos amics han anat a buscar caramels. Aquí treballem sobretot el tema de compartir, ja que acostuma a passar que de vegades als més petits els hi costa molt compartir si i més si del que parlem és de dolços. Pel que fa a les icones i els símbols, aquí hi ha tres, per una banda una forquilla i un ganivet que són els que simbolitzen l’acte de menjar, i dos que serien els de compartir, un el de les icones del Messenger que vull donar-li un sentit d’estar comunicat i amb algú, en aquest cas el Carles i la seva amiga i també he afegit un altre que seria més el mateix acte de compartir, ja que el trobem en moltes xarxes socials quan volem compartir alguna cosa.

L’última que vaig haver de dissenyar, va ser la contraportada del conte. En aquesta vam seguir la mateixa línia dels colors. Aquí el text que vam voler afegir, va ser dues petites frases on resumeixen una mica les finalitats del conte i què és el que s’hauria d’aconseguir. Per una banda el tema d’estimar i compartir, juntament amb el símbol d’un cor entre dues mans, ja que crec que explica bé aquesta idea. Per d’altra banda, la superació de pors la qual es tracte en el conte amb en Carles i afegint el senyal de l’stop com a representació de la idea. També vam decidir afegir els noms de les autores del conte, és a dir, el nostre grup i tal com havíem fet a l’inici, tornar a afegir la nostra editorial amb l’ull que seria el nostre logotip.

Sobre l’experiència d’utilitzar aquest programa he de dir que a l’inici se’m va fer molt complicat aprendre com funcionàvem totes les eines perquè no era tant intuïtiu com altres programes, sinó que havies de saber tots els passos per començar a treballar i no tenir després problemes. Endemés, he pogut seguir treballant amb el GIMP i posar un altre cop en pràctica els coneixements que vaig aprendre en altres pràctiques per poder eliminar el fons de les imatges amb les que volia treballar. Considero que si et coneixes molt bé les eines i tens un bon domini del Scribus pot ser un molt bon programa per poder treballar com a mestra a l’hora de crear un conte propi sobre alguna temàtica en concret amb els teus alumnes. Per infantil, només la mestra podrà crear amb aquest programa però els alumnes podran gaudir dels resultats d’aquest. M’ha agradat molt la idea de treballar amb símbols, icones i senyals perquè penso que és una molt bona idea pels infants, ja que no estan acostumats a tenir aquests tipus de contes i veritablement, els pot ajudar molt a desenvolupar la capacitat de descobrir l’entorn, ja que el que aconseguiran fer és entendre’l millor perquè atribuiran sentit a tot allò que veuen diàriament en els carrers dels seus barris o fins i tot en alguns objectes a casa.

Per informació més general del conte «Ui, quina por» podeu visitar l’entrada grupal escrita per les totes les autores : https://elconfeblog.wordpress.com/2015/11/13/reflexio-grupal-conte-ui-quina-por/

Reflexió Individual del Conte

El conte “Ui, quina por!” ha estat elaborat per les quatre membres del grup. Després d’un llarg debat, vam arribar a un consens i vam començar a elaborar les diapositives a mà, realitzant uns esbossos que ens permetien comprovar si el fil de la història tenia sentit.

Un cop acabat el plantejament de les diapositives, vam adonar-nos-en que el conte tenia un total de 12 diapositives i per tant, cada integrant del grup havia d’elaborar-ne 3. Ens vam repartir les diapositives de tal manera que totes les féssim seguides, és a dir, que les vam seqüenciar de la següent manera: 1-2-3, 4-5-6, 7-8-9 i 10-11-12.

Un dels aspectes que ens va agradar tenir en compte quan ens vam posar a elaborar el conte van ser colors utilitzats. Vam creure convenient utilitzar una paleta de colors els quals ens transmetien un aire de Halloween, és a dir, que vam triar colors com el taronja, el negre, el morat o el verd.

Així doncs, les diapositives que he elaborat són la portada, i les dues primeres pàgines.

Pel que fa a la portada del conte, vaig decidir posar de fons un color ataronjat, ja que es un dels principals colors que venen al cap quan es parla d’aquesta festa. Així mateix, la imatge escollida és clau en el desenvolupament del conte, ja que la història narra sobre els fantasmes i per tant vaig creure oportú donar-li certa importància. Finalment, el text i el color d’aquest vaig decidir posar-lo gran i vistós per tal de deixar constància. M’agradaria esmentar també, que la portada inclou el logotip del bloc, per acreditar que és un conte original del nostre grup “El confe”.

En relació a la segona diapositiva, vaig creure convenient deixar molt clar el context en el que ens situàvem, Halloween. Per aconseguir-ho, vaig decidir utilitzar una imatge molt característica d’aquesta festa: una carbassa. Així mateix, la frase de la diapositiva deixa ben clar l’època de l’any en que se situa la història i per tant no es dona opció a la confusió. Els colors emprats són el verd pel fons i el negre per a la imatge. Val a dir que les imatges utilitzades han estat prèviament tractades amb el programa d’edició d’imatges anomenat GIMP per extreure-les del seu fons i integrar-les més en la dispositiva del conte.

En quant a la última de les meves diapositives, la tercera pàgina del conte, crec que he aconseguit mostrar el missatge que es volia transmetre. El color de fons és fosc, i per donar cabuda al text, vaig decidir posar-hi un contrast força evident. Pel que fa a les imatges escollides, crec que es transmet de manera clara que una persona té por als fantasmes.

Com a reflexió personal pel que fa a l’activitat del conte, m’agradaria dir que malgrat dur molta feina a l’hora de pensar una història, elaborar els esbossos o tractar les imatges amb el GIMP, penso que és una tasca interessant. No obstant això, penso que se li hauria de donar més importància al treball grupal ja que és una tasca que requereix moure molts arxius i cal que tots estiguin ben ubicats per poder treballar còmodament. També m’agradaria dir que malgrat aquestes diapositives les he elaborat jo, sempre hi ha hagut un consens amb les altres membres del grup i per tant, al cap i a la fi segueix essent treball grupal. Crec que el resultat obtingut a nivell personal i de grup ha estat molt bo, i n’estem molt satisfetes del resultat obtingut.

Per obtenir més informació sobre l’elaboració del conte de manera grupal clica aquí: https://elconfeblog.wordpress.com/2015/11/13/reflexio-grupal-conte-ui-quina-por/

A banda d’aquesta reflexió sobre l’activitat, penso que és interessant concloure aquesta entrada amb tots aquells aspectes que s’han anat treballant al llarg del bloc.

Per començar, m’agradaria comentar que introduir aquest tipus de conte a les aules d’infantil està molt bé, ja que és un recurs senzill i que dóna l’oportunitat al mestre a crear els seus propis contes i elaborar-los. No obstant això, cal tenir present que aquest tipus d’imatges són més difícil d’entendre per a infants de 2-3 anys, ja que son icones força abstractes i per tant, és més convenient introduir-les amb infants més grans.

Així mateix, cal tenir en compte que utilitzar aquest programa, l’Scribus, porta temps i paciència, ja que fins que no acabes d’entendre com va és una mica dificultós de manejar. Aprendre’l a utilitzar ha estat molt bé per a conèixer noves eines i programes, però una tasca similar també es podria dur a terme amb el PowerPoint, que permet posar un fons, una imatge i text.

Per últim, voldria dir que la tecnologia és un recurs que està molt present a la nostra societat, i per tant, una bona part de la feina dels mestres ha de ser educar als infants en relació a aquesta. D’aquesta manera els anem introduint en nous mons al mateix temps que els eduquem en el seu ús. A més, cal tenir present aquest és un aspecte que ja apareix al currículum d’educació infantil, i per tant, cal aplicar-lo a les aules.