El nostre conte es titula “Ui, quina por” i l’hem pensat, creat i dissenyat totes les integrants del grup. Primer vam triar la temàtica; després d’haver fet una pluja d’idees, un cop finalitzat aquest pas, ja vam començar a fer esbossos sobre com serien les pagines, quins colors utilitzaríem, com ens organitzaríem o quines pautes seguiríem en totes les pàgines. Personalment, em van tocar dissenyar i crear les dues últimes pàgines del conte i la contraportada. A continuació us explicaré què és el que té cada una, basant-me en l’explicació per capes.
La primera pàgina que vaig haver de crear va ser la 10. En aquesta la capa del text diu: Se’n van junts a buscar caramels, aquest és el moment on en Carles ja ha descobert que és la seva amiga la que arriba a casa seva disfressada de fantasma i els dos decideixen anar a buscar caramels. Aquí podem trobar diferents temes com el treball en equip, l’amistat i les activitats que solen fer-se en la tradició del dia de Halloween. En la capa de fons, aquest és de color taronja, que tal com han dit les meves companyes, és una de les condicions que vam marcar des de l’inici del procés de creació, jugar amb aquests tres colors per fer tots els fons de les pàgines del conte. Per últim, les icones i els símbols d’aquesta pàgina són molt clars, bàsicament tots són caramels, tot i que vaig voler incloure una que és un dolç propi de halloween per endinsar-nos encara més en la tradició.
La segona pàgina que vaig dissenyar va ser la 11. Seguint l’ordre del conjunt de pàgines, el fons és de color verd. En la capa de text es pot llegir: Decideixen menjar tot compartint els caramels que els hi han donat seguint amb el fil conductor de la història on els dos amics han anat a buscar caramels. Aquí treballem sobretot el tema de compartir, ja que acostuma a passar que de vegades als més petits els hi costa molt compartir si i més si del que parlem és de dolços. Pel que fa a les icones i els símbols, aquí hi ha tres, per una banda una forquilla i un ganivet que són els que simbolitzen l’acte de menjar, i dos que serien els de compartir, un el de les icones del Messenger que vull donar-li un sentit d’estar comunicat i amb algú, en aquest cas el Carles i la seva amiga i també he afegit un altre que seria més el mateix acte de compartir, ja que el trobem en moltes xarxes socials quan volem compartir alguna cosa.
L’última que vaig haver de dissenyar, va ser la contraportada del conte. En aquesta vam seguir la mateixa línia dels colors. Aquí el text que vam voler afegir, va ser dues petites frases on resumeixen una mica les finalitats del conte i què és el que s’hauria d’aconseguir. Per una banda el tema d’estimar i compartir, juntament amb el símbol d’un cor entre dues mans, ja que crec que explica bé aquesta idea. Per d’altra banda, la superació de pors la qual es tracte en el conte amb en Carles i afegint el senyal de l’stop com a representació de la idea. També vam decidir afegir els noms de les autores del conte, és a dir, el nostre grup i tal com havíem fet a l’inici, tornar a afegir la nostra editorial amb l’ull que seria el nostre logotip.
Sobre l’experiència d’utilitzar aquest programa he de dir que a l’inici se’m va fer molt complicat aprendre com funcionàvem totes les eines perquè no era tant intuïtiu com altres programes, sinó que havies de saber tots els passos per començar a treballar i no tenir després problemes. Endemés, he pogut seguir treballant amb el GIMP i posar un altre cop en pràctica els coneixements que vaig aprendre en altres pràctiques per poder eliminar el fons de les imatges amb les que volia treballar. Considero que si et coneixes molt bé les eines i tens un bon domini del Scribus pot ser un molt bon programa per poder treballar com a mestra a l’hora de crear un conte propi sobre alguna temàtica en concret amb els teus alumnes. Per infantil, només la mestra podrà crear amb aquest programa però els alumnes podran gaudir dels resultats d’aquest. M’ha agradat molt la idea de treballar amb símbols, icones i senyals perquè penso que és una molt bona idea pels infants, ja que no estan acostumats a tenir aquests tipus de contes i veritablement, els pot ajudar molt a desenvolupar la capacitat de descobrir l’entorn, ja que el que aconseguiran fer és entendre’l millor perquè atribuiran sentit a tot allò que veuen diàriament en els carrers dels seus barris o fins i tot en alguns objectes a casa.
Per informació més general del conte «Ui, quina por» podeu visitar l’entrada grupal escrita per les totes les autores : https://elconfeblog.wordpress.com/2015/11/13/reflexio-grupal-conte-ui-quina-por/
Comentarios recientes