El conte “Ui, quina por!” ha estat elaborat per les quatre membres del grup. Després d’un llarg debat, vam arribar a un consens i vam començar a elaborar les diapositives a mà, realitzant uns esbossos que ens permetien comprovar si el fil de la història tenia sentit.

Un cop acabat el plantejament de les diapositives, vam adonar-nos-en que el conte tenia un total de 12 diapositives i per tant, cada integrant del grup havia d’elaborar-ne 3. Ens vam repartir les diapositives de tal manera que totes les féssim seguides, és a dir, que les vam seqüenciar de la següent manera: 1-2-3, 4-5-6, 7-8-9 i 10-11-12.

Un dels aspectes que ens va agradar tenir en compte quan ens vam posar a elaborar el conte van ser colors utilitzats. Vam creure convenient utilitzar una paleta de colors els quals ens transmetien un aire de Halloween, és a dir, que vam triar colors com el taronja, el negre, el morat o el verd.

Així doncs, les diapositives que he elaborat són la portada, i les dues primeres pàginportadaes.

Pel que fa a la portada del conte, vaig decidir posar de fons un color ataronjat, ja que es un dels principals colors que venen al cap quan es parla d’aquesta festa. Així mateix, la imatge escollida és clau en el desenvolupament del conte, ja que la història narra sobre els fantasmes i per tant vaig creure oportú donar-li certa importància. Finalment, el text i el color d’aquest vaig decidir posar-lo gran i vistós per tal de deixar constància. M’agradaria esmentar també, que la portada inclou el logotip del bloc, per acreditar que és un conte original del nostre grup “El confe”.

primerapagina

En relació a la segona diapositiva, vaig creure convenient deixar molt clar el context en el que ens situàvem, Halloween. Per aconseguir-ho, vaig decidir utilitzar una imatge molt característica d’aquesta festa: una carbassa. Així mateix, la frase de la diapositiva deixa ben clar l’època de l’any en que se situa la història i per tant no es dona opció a la confusió. Els colors emprats són el verd pel fons i el negre per a la imatge. Val a dir que les imatges utilitzades han estat prèviament tractades amb el programa d’edició d’imatges anomenat GIMP per extreure-les del seu fons i integrar-les més en la dispositiva del conte.

segonapagina

En quant a la última de les meves diapositives, la tercera pàgina del conte, crec que he aconseguit mostrar el missatge que es volia transmetre. El color de fons és fosc, i per donar cabuda al text, vaig decidir posar-hi un contrast força evident. Pel que fa a les imatges escollides, crec que es transmet de manera clara que una persona té por als fantasmes.

Com a reflexió personal pel que fa a l’activitat del conte, m’agradaria dir que malgrat dur molta feina a l’hora de pensar una història, elaborar els esbossos o tractar les imatges amb el GIMP, penso que és una tasca interessant. No obstant això, penso que se li hauria de donar més importància al treball grupal ja que és una tasca que requereix moure molts arxius i cal que tots estiguin ben ubicats per poder treballar còmodament. També m’agradaria dir que malgrat aquestes diapositives les he elaborat jo, sempre hi ha hagut un consens amb les altres membres del grup i per tant, al cap i a la fi segueix essent treball grupal. Crec que el resultat obtingut a nivell personal i de grup ha estat molt bo, i n’estem molt satisfetes del resultat obtingut.

Per obtenir més informació sobre l’elaboració del conte de manera grupal clica aquí: https://elconfeblog.wordpress.com/2015/11/13/reflexio-grupal-conte-ui-quina-por/

A banda d’aquesta reflexió sobre l’activitat, penso que és interessant concloure aquesta entrada amb tots aquells aspectes que s’han anat treballant al llarg del bloc.

Per començar, m’agradaria comentar que introduir aquest tipus de conte a les aules d’infantil està molt bé, ja que és un recurs senzill i que dóna l’oportunitat al mestre a crear els seus propis contes i elaborar-los. No obstant això, cal tenir present que aquest tipus d’imatges són més difícil d’entendre per a infants de 2-3 anys, ja que son icones força abstractes i per tant, és més convenient introduir-les amb infants més grans.

Així mateix, cal tenir en compte que utilitzar aquest programa, l’Scribus, porta temps i paciència, ja que fins que no acabes d’entendre com va és una mica dificultós de manejar. Aprendre’l a utilitzar ha estat molt bé per a conèixer noves eines i programes, però una tasca similar també es podria dur a terme amb el PowerPoint, que permet posar un fons, una imatge i text.

Per últim, voldria dir que la tecnologia és un recurs que està molt present a la nostra societat, i per tant, una bona part de la feina dels mestres ha de ser educar als infants en relació a aquesta. D’aquesta manera els anem introduint en nous mons al mateix temps que els eduquem en el seu ús. A més, cal tenir present aquest és un aspecte que ja apareix al currículum d’educació infantil, i per tant, cal aplicar-lo a les aules.