Reflexió individual del conte: “Ui, quina por”.

El nostre conte es titula “Ui, quina por” i l’hem pensat, creat i dissenyat totes les integrants del grup. Primer vam triar la temàtica; després d’haver fet una pluja d’idees, un cop finalitzat aquest pas, ja vam començar a fer esbossos sobre com serien les pagines, quins colors utilitzaríem, com ens organitzaríem o quines pautes seguiríem en totes les pàgines. Personalment, em van tocar dissenyar i crear les dues últimes pàgines del conte i la contraportada. A continuació us explicaré què és el que té cada una, basant-me en l’explicació per capes.

La primera pàgina que vaig haver de crear va ser la 10. En aquesta la capa del text diu: Se’n van junts a buscar caramels, aquest és el moment on en Carles ja ha descobert que és la seva amiga la que arriba a casa seva disfressada de fantasma i els dos decideixen anar a buscar caramels. Aquí podem trobar diferents temes com el treball en equip, l’amistat i les activitats que solen fer-se en la tradició del dia de Halloween. En la capa de fons, aquest és de color taronja, que tal com han dit les meves companyes, és una de les condicions que vam marcar des de l’inici del procés de creació, jugar amb aquests tres colors per fer tots els fons de les pàgines del conte. Per últim, les icones i els símbols d’aquesta pàgina són molt clars, bàsicament tots són caramels, tot i que vaig voler incloure una que és un dolç propi de halloween per endinsar-nos encara més en la tradició.

La segona pàgina que vaig dissenyar va ser la 11. Seguint l’ordre del conjunt de pàgines, el fons és de color verd. En la capa de text es pot llegir: Decideixen menjar tot compartint els caramels que els hi han donat seguint amb el fil conductor de la història on els dos amics han anat a buscar caramels. Aquí treballem sobretot el tema de compartir, ja que acostuma a passar que de vegades als més petits els hi costa molt compartir si i més si del que parlem és de dolços. Pel que fa a les icones i els símbols, aquí hi ha tres, per una banda una forquilla i un ganivet que són els que simbolitzen l’acte de menjar, i dos que serien els de compartir, un el de les icones del Messenger que vull donar-li un sentit d’estar comunicat i amb algú, en aquest cas el Carles i la seva amiga i també he afegit un altre que seria més el mateix acte de compartir, ja que el trobem en moltes xarxes socials quan volem compartir alguna cosa.

L’última que vaig haver de dissenyar, va ser la contraportada del conte. En aquesta vam seguir la mateixa línia dels colors. Aquí el text que vam voler afegir, va ser dues petites frases on resumeixen una mica les finalitats del conte i què és el que s’hauria d’aconseguir. Per una banda el tema d’estimar i compartir, juntament amb el símbol d’un cor entre dues mans, ja que crec que explica bé aquesta idea. Per d’altra banda, la superació de pors la qual es tracte en el conte amb en Carles i afegint el senyal de l’stop com a representació de la idea. També vam decidir afegir els noms de les autores del conte, és a dir, el nostre grup i tal com havíem fet a l’inici, tornar a afegir la nostra editorial amb l’ull que seria el nostre logotip.

Sobre l’experiència d’utilitzar aquest programa he de dir que a l’inici se’m va fer molt complicat aprendre com funcionàvem totes les eines perquè no era tant intuïtiu com altres programes, sinó que havies de saber tots els passos per començar a treballar i no tenir després problemes. Endemés, he pogut seguir treballant amb el GIMP i posar un altre cop en pràctica els coneixements que vaig aprendre en altres pràctiques per poder eliminar el fons de les imatges amb les que volia treballar. Considero que si et coneixes molt bé les eines i tens un bon domini del Scribus pot ser un molt bon programa per poder treballar com a mestra a l’hora de crear un conte propi sobre alguna temàtica en concret amb els teus alumnes. Per infantil, només la mestra podrà crear amb aquest programa però els alumnes podran gaudir dels resultats d’aquest. M’ha agradat molt la idea de treballar amb símbols, icones i senyals perquè penso que és una molt bona idea pels infants, ja que no estan acostumats a tenir aquests tipus de contes i veritablement, els pot ajudar molt a desenvolupar la capacitat de descobrir l’entorn, ja que el que aconseguiran fer és entendre’l millor perquè atribuiran sentit a tot allò que veuen diàriament en els carrers dels seus barris o fins i tot en alguns objectes a casa.

Per informació més general del conte «Ui, quina por» podeu visitar l’entrada grupal escrita per les totes les autores : https://elconfeblog.wordpress.com/2015/11/13/reflexio-grupal-conte-ui-quina-por/

Reflexió Individual del Conte

El conte “Ui, quina por!” ha estat elaborat per les quatre membres del grup. Després d’un llarg debat, vam arribar a un consens i vam començar a elaborar les diapositives a mà, realitzant uns esbossos que ens permetien comprovar si el fil de la història tenia sentit.

Un cop acabat el plantejament de les diapositives, vam adonar-nos-en que el conte tenia un total de 12 diapositives i per tant, cada integrant del grup havia d’elaborar-ne 3. Ens vam repartir les diapositives de tal manera que totes les féssim seguides, és a dir, que les vam seqüenciar de la següent manera: 1-2-3, 4-5-6, 7-8-9 i 10-11-12.

Un dels aspectes que ens va agradar tenir en compte quan ens vam posar a elaborar el conte van ser colors utilitzats. Vam creure convenient utilitzar una paleta de colors els quals ens transmetien un aire de Halloween, és a dir, que vam triar colors com el taronja, el negre, el morat o el verd.

Així doncs, les diapositives que he elaborat són la portada, i les dues primeres pàgines.

Pel que fa a la portada del conte, vaig decidir posar de fons un color ataronjat, ja que es un dels principals colors que venen al cap quan es parla d’aquesta festa. Així mateix, la imatge escollida és clau en el desenvolupament del conte, ja que la història narra sobre els fantasmes i per tant vaig creure oportú donar-li certa importància. Finalment, el text i el color d’aquest vaig decidir posar-lo gran i vistós per tal de deixar constància. M’agradaria esmentar també, que la portada inclou el logotip del bloc, per acreditar que és un conte original del nostre grup “El confe”.

En relació a la segona diapositiva, vaig creure convenient deixar molt clar el context en el que ens situàvem, Halloween. Per aconseguir-ho, vaig decidir utilitzar una imatge molt característica d’aquesta festa: una carbassa. Així mateix, la frase de la diapositiva deixa ben clar l’època de l’any en que se situa la història i per tant no es dona opció a la confusió. Els colors emprats són el verd pel fons i el negre per a la imatge. Val a dir que les imatges utilitzades han estat prèviament tractades amb el programa d’edició d’imatges anomenat GIMP per extreure-les del seu fons i integrar-les més en la dispositiva del conte.

En quant a la última de les meves diapositives, la tercera pàgina del conte, crec que he aconseguit mostrar el missatge que es volia transmetre. El color de fons és fosc, i per donar cabuda al text, vaig decidir posar-hi un contrast força evident. Pel que fa a les imatges escollides, crec que es transmet de manera clara que una persona té por als fantasmes.

Com a reflexió personal pel que fa a l’activitat del conte, m’agradaria dir que malgrat dur molta feina a l’hora de pensar una història, elaborar els esbossos o tractar les imatges amb el GIMP, penso que és una tasca interessant. No obstant això, penso que se li hauria de donar més importància al treball grupal ja que és una tasca que requereix moure molts arxius i cal que tots estiguin ben ubicats per poder treballar còmodament. També m’agradaria dir que malgrat aquestes diapositives les he elaborat jo, sempre hi ha hagut un consens amb les altres membres del grup i per tant, al cap i a la fi segueix essent treball grupal. Crec que el resultat obtingut a nivell personal i de grup ha estat molt bo, i n’estem molt satisfetes del resultat obtingut.

Per obtenir més informació sobre l’elaboració del conte de manera grupal clica aquí: https://elconfeblog.wordpress.com/2015/11/13/reflexio-grupal-conte-ui-quina-por/

A banda d’aquesta reflexió sobre l’activitat, penso que és interessant concloure aquesta entrada amb tots aquells aspectes que s’han anat treballant al llarg del bloc.

Per començar, m’agradaria comentar que introduir aquest tipus de conte a les aules d’infantil està molt bé, ja que és un recurs senzill i que dóna l’oportunitat al mestre a crear els seus propis contes i elaborar-los. No obstant això, cal tenir present que aquest tipus d’imatges són més difícil d’entendre per a infants de 2-3 anys, ja que son icones força abstractes i per tant, és més convenient introduir-les amb infants més grans.

Així mateix, cal tenir en compte que utilitzar aquest programa, l’Scribus, porta temps i paciència, ja que fins que no acabes d’entendre com va és una mica dificultós de manejar. Aprendre’l a utilitzar ha estat molt bé per a conèixer noves eines i programes, però una tasca similar també es podria dur a terme amb el PowerPoint, que permet posar un fons, una imatge i text.

Per últim, voldria dir que la tecnologia és un recurs que està molt present a la nostra societat, i per tant, una bona part de la feina dels mestres ha de ser educar als infants en relació a aquesta. D’aquesta manera els anem introduint en nous mons al mateix temps que els eduquem en el seu ús. A més, cal tenir present aquest és un aspecte que ja apareix al currículum d’educació infantil, i per tant, cal aplicar-lo a les aules.

Reflexió grupal ABECEDARI

La realització d’aquesta tasca es plantejava difícil en un inici, ja que no teníem gaire control de les eines del GIMP, i per tant, no ens hi sentíem gaire còmodes. Tot i així, el resultat final ens ha acabat semblant positiu i hem aconseguit familiaritzar-nos amb aquestes eines i la manera d’utilitzar-les.

Per començar, vam haver de realitzar un treball fotogràfic en que calia cercar totes les lletres de l’abecedari per a poder realitzar la tasca, i cal dir que ens va agradar força, ja que vam haver de buscar lletres del nostre entorn en les que potser no ens havíem fixat prèviament. A més, les components del grup ens vam proposar buscar lletres que no fossin blanques o negres, per tal que la cerca fos més elaborada, i considerem que va ser una feina divertida i força original.

Pel que fa a la part de l’edició d’aquestes imatges i la creació de la composició final, pensem que va ser una tasca enriquidora i que, amb paciència, vam aconseguir dominar. A l’inici ens va costar una mica reconèixer quines eren les eines que havíem de fer servir o com utilitzar algunes opcions com encongir o eixamplar, però amb el temps i la cooperació entre totes vam aconseguir un molt bon resultat final. L’eina que més ens ha agradat fer servir ha estat la vareta màgica perquè amb ella podíem seleccionar la zona de color en la que volíem treballar i ens facilitava la feina a l’hora d’eliminar els fons de la imatge.

De totes maneres, per aquelles imatges amb un fons de molts colors diferents, ens va estar molt més útil i senzilla la vareta de selecció de color i anar eliminant de la selecció dels elements exteriors. Així mateix, també va ser interessant utilitzar les diferents formes, com el quadrat o la rodona, per tal d’anar seleccionant parts, o fins i tot el llaç, una eina que podies utilitzar per fer una selecció lliure i més acurada, com si fos un llapis, o per segments, tot vigilant de tancar bé la zona per evitar que quedes els fons original de la imatge.

Després d’haver editat totes les lletres de l’abecedari, vam tenir temps i ens va semblar interessant fer una composició conjunta de totes elles en un mateix arxiu. Al principi ens vam espantar al saber que hauríem de treballar amb tantes capes (una per lletra) però a mesura que vam anar combinant-les, no ens va resultar tan difícil com ens pensàvem. A més a més, vam tenir la idea de crear una capçalera pel nostre blog, per poder aprofitar encara més les nostres lletres, i per això, vam elaborar el títol, “El Confe” (nom del nostre blog). Això ens va donar l’opció d’anar més enllà i crear una imatge molt personal tot utilitzant el nostre propi fons de recerca.

Creiem que aquesta eina ens pot ser útil dins l’àmbit de l’educació infantil, ja que a l’hora de crear cartells els podem elaborar de manera atractiva per tal que cridin l’atenció dels infants. Aquest recurs ens permetrà treballar les diferents lletres partint de colors, formes i mides diferents, fet que enriquirà l’aprenentatge dels infants, ja que podràn observar tipografies a les quals no hi estan acostumats (a més d’iniciar-se en la lectoescriptura). Així mateix, la mestra pot optar per utilitzar aquest recurs quan vulgui marcar els elements personals dels infants, ja sigui el seu got, el seu penja-roba, el seu lloc de treball..

Tot i que amb la feina anterior (simetries) ja vam deixar clar que els infants no poden treballar amb un programa com el GIMP per la seva complexitat, si que es pot dur a terme una activitat semblant a aquesta dins de l’aula d’educació infantil. La tasca prèvia de buscar lletres ja sigui al carrer, a casa seva, revistes, dins de l’aula, o fins i tot buscar-les en diferents formes i objectes pot potenciar l’observació i la descoberta del seu entorn. Tot i així, tots tenim un nom, per tant unes lletres determinades. Així doncs, d’aquesta manera també estem treballant la descoberta dels altres i de nosaltres mateixos. L’edat dels infants serà clau per poder treballar aquest exercici d’una manera més dificultosa (potenciant més la imaginació, per exemple) o d’una manera més senzilla.

Simetries Anna Fantova

Aquestes són les simetries realitzades amb el programa GIMP a partir de les fotografies realitzades per les meves companyes. Durant la realització i edició d’aquestes simetries he aprés conceptes rellevants per poder dur-les a terme amb èxit i per després poder aplicar aquests aprenentatges a la nostra tasca docent.

Els conceptes que més em van costar van ser seleccionar exactament la part d’imatge que volia copiar i col·locar-la a la seva ubicació exacta perquè la fotografia final quedés tal i com imaginava a l’inici.

La primera simetria està basada en una imatge frontal, en aquest cas utilitza el centre de la imatge com a punt de simetria vertical entre els dos costats. La segona és una simetria de una imatge meva de perfil on he utilitzat com a punt de referència el centre del meu cap però he col·locat les imatges de manera que sembla que estan enfrontades (com si hi hagués un mirall al mig). Per últim a la imatge on la cara es veu tres quarts està seleccionat només la meitat del cap i col·locades de manera confrontada horitzonalment i amb un gir de 180º en una d’elles. Totes aquestes fotografies han estat preses davant d’un fons llis que ens ha fet més senzilla la tasca de selecció de la lletra i de treball amb les capes.

Totes aquestes creacions han estat fetes utilitzant les eines de selecció, de desplaçament i dominant alguns conceptes com el treball per capes a l’edició de les imatges digitals.  Aquesta ultima habilitat em sembla molt útil i positiva ara que l’he assolit ja que ens permet veure més clarament quin ha estat el canvi de la imatge gracies a la seva edició i resoldre dubtes i problemes, així com desfer alguns canvis, si el resultat final no és com esperàvem. Per acabar amb aquesta reflexió m’agradaria comentar que el tema de la mida de la imatge i de l’escala de la imatge, han de ser expressats i entesos amb molta cura perquè poden ser confusos entre ells.

Per últim, crec que per la nostra futura tasca docent aquesta activitat pot ser útil per realitzar algunes activitats a l’aula però, generalment, no per la comunicació amb les famílies. Crec que les mestres seran les encarregades de treballar i elaborar aquest tipus d’imatges ja que el procés és molt complicat de realitzar per infants de menys de sis anys. Crec que les mestres poden realitzar activitats de reconeixement de companys o d’identificació personal amb els alumnes més grans d’educació infantil i amb el treball previ de realització d’imatges si que s’obré un ventall més ampli de posibilitats. Pel que fa l’ús d’aquestes imatges en els suports digitals (blogs o pagines web) que permeten la comunicació amb les famílies aquest tipus d’opció serà difícil de incloure més enllà de la creativitat i decoració del tema del blog.

Simetries Núria Madurell

Per poder realitzar aquesta activitat, ens hem hagut de fer 3 fotografies de la nostra cara: Una frontal, una de perfil i una altra de tres quarts. Per tal de que fossin vàlides, havíem de tenir en compte el fons de la imatge (llis, clar i amb una il·luminació adequada). L’objectiu d’aquesta activitat, era que mitjançant les nostres fotografies, juntament amb un programa anomenat GIMP, treballéssim les simetries de les nostres imatges.

El GIMP és un programari  lliure i gratuït, molt més ampli i ric que el típic Paint que ve instal·lat per defecte amb el programa Windows i que tothom coneix. Tot i que al principi pot semblar una mica embolicat d’utilitzar, només és qüestió d’anar tenint paciència i de molta pràctica. Amb aquest programa, podem realitzar diferents funcions com escalar la imatge, canviar la mida d’aquesta, retallar el que ens sobri o el que no vulguem d’ella i també ens permet retocar els seus píxels. Tanmateix, tot i haver utilitzat aquestes funcions, el que hem après a utilitzar, sobretot és a treballar a partir de les capes.

Això vol dir que et permet fer canvis que no afectin a la teva imatge de partida i fer modificacions a algunes petites parts de la imatge, podent desfer els canvis i comprovar els efectes sobre una capa o sobre un grup d’elles.  A la imatge frontal, es pot veure que no sóc simètrica del tot i això es deu a que la feina prèvia del treball no ha estat executada amb èxit (fer la fotografia completament frontal, sinó que en la original es pot veure com surto una mica inclinada). Tot i així, penso que la resta d’imatges han quedat prou bé:

Com a reflexió, puc dir que el GIMP ens resulta un programa molt útil i ja hem vist que es poden treballar diversos aspectes molt interessants a través d’aquest programari. Tot i així, penso que no és massa adequat treballar amb ell en una aula amb infants. És un programa força complex, que fins i tot a mi m’ha resultat una mica difícil, al menys al principi. Amb tot, si considero que com a futura mestra d’educació infantil és interessant dominar aquest tipus d’eines per preparar muntatges o inclús treballar aquesta mateixa activitat de les simetries amb els nens. La primera part de la tasca (fer les fotografies) es podria fer a la mateixa aula amb els alumnes, i després, el mestre o la mestra ja podria dedicar-se a fer la feina del muntatge, per més endavant, mostrar als nens la seva cara simètrica.

Ha estat una feina interessant de dur a terme, i trobo que és un aspecte maco per treballar amb els més menuts, ja que veure’s a ells mateixos asimètrics els hi faria il·lusió, a més que es treballen perfectament continguts del currículum i de les seves àrees de desenvolupament (descoberta d’un mateix i coneixença dels altres).

Simetries Marina Viladrich

Al llarg d’aquestes setmanes hem tingut l’oportunitat de poder treballar la imatge digital amb un dels programes més coneguts d’aquest àmbit, el GIMP.

I què es el GIMP? Doncs be, és un programa per tractar fotografies digitals, així com per la creació de logotips o processar gràfics. Amb tot això, una de les pràctiques que se’ns ha proposat fer fins a moment és la d’elaborar simetries a partir d’imatges personals de cara, de perfil i de tres-quarts.

El treball previ abans d’iniciar la tasca era realitzar les esmentades fotografies, tenint en compte la posició corporal, el fons i la llum de l’entorn. Un cop les fotografies estaven fetes, se’ns van explicar les nocions bàsiques per a dur a terme la tasca.

El GIMP és un programa força complex el qual té un ampli ventall d’eines per a poder realitzar pràcticament qualsevol cosa. Així mateix, un dels principals avantatges d’aquest programa és el fet de poder treballar a partir de capes. Això permet aplicar eines o opcions a determinades capes, segons el resultat que es desitgi obtenir. També permet canviar l’escala de la imatge i poder reduir o ampliar els píxels, així com desar el document en format original del gimp (.xcf) o exportar el document (.jpg o .png segons interessi) entre d’altres.

Així doncs, l’objectiu principal de la tasca era que amb les nostres imatges obtinguéssim un fotografia simètrica tot utilitzant les fotografies que se’ns havien demanat. El resultat obtingut ha estat el següent:

Com a reflexió a la tasca, crec que ha estat una feina força interessant. Ja havia utilitzant el GIMP a l’escola per a realitzar altres tasques, però és ben cert que elaborar aquesta tasca m’ha permès aprofundir més en aquest tipus de programa, així com conèixer noves eines i noves finalitats.

Tot i això, aconseguir el resultat final no ha estat tant senzill com semblava. Això ha estat degut a que les fotografies que vam realitzar abans d’abordar la tasca les vam fer amb una càmera reflex d’alta qualitat, cosa que va proporcionar-nos unes fotografies de molt alta qualitat.

Aquest va ser el primer problema, ja que el programa no suportava el pes de la fotografia i se’ns anava penjant cada cop que fèiem un pas. El segon problema que se’ns va presentar va ser a l’hora de guardar la feina en format GIMP i exportar-lo a format .jpg. Era en aquest moment quan malgrat el format gimp se’ns guardava correctament, quan el tornàvem a obrir no apareixia la capa original, i per tant la feina no estava 100% plasmada a l’arxiu, malgrat ho haguéssim fet. Amb tot això, vam estar buscant solucions al problema fins que vam adonar-nos-en que la imatge original era de massa pes i calia reduir-la de píxels des d’un inici.

Un cop solucionat el problema, vam encarrilar fàcilment la resta de la tasca i amb un tres i no res vam tenir les tres simetries elaborades i també la composició d’aquestes en un sol arxiu.

Des del punt de vista d’alumne, crec que aquesta tasca és molt interessant i que amb l’ús de les diferents eines emprades pot fer un ampli ventall de muntatges. Tot i així, des del punt de vista de futura mestra, crec que el GIMP no és un programa que pugui utilitzar-se a l’etapa d’infantil. És molt complex i penso que no es adequat introduir-lo d’aquesta manera en edats tant precoces. Amb això, no nego l’ús d’aquesta a l’aula per part de la mestra. Com a professional, ha de saber-lo fer servir per poder elaborar recursos materials per a determinades activitats. A més, malgrat que la simetria es un terme complex, es pot treballar amb els infants(a partir dels 6 anys) de diferent manera, tal com mostra la imatge següent:

Espero que al llarg de la formació sobre com utilitzar el GIMP aprengui a utilitzar altres eines que em permetin enriquir els meus coneixements sobre aquest programa.

Simetries Paula

En el segon bloc, el de capes i simetries, em estat treballat amb el programa Gimp. Aquest és un progama per editar imatges digitals per capes i forma part del programari lliure. És totalment gratuït i té un software lliure. Gimp edita les imatges generant un mapa de bits per poder donar volum a les imatges fent servir els píxels i una degradació de colors gradualment. El photoshop és un altra programa que treballa amb el mateix formal i és dels més utilitzats. En aquests editors, a l’hora de treballar cal tenir molt amb compte la resolució, és a dir, la quantitat d’informació que tenim per unitat de superfície, ja que aquesta variarà, per exemple, no serà el mateix treballar per pantalla, per imprimir a casa o per imprimir a una impremta professional.

En aquest treball havíem de fer-nos entre els companys del grup tres retrats; un frontal, un de perfil i un tres quarts. A l’hora de fer-los havíem de tenir en compte diferents aspectes com la llum i la relació entre la figura i el fons, ja que el que ens interessava era la persona i no volíem un fons que destaques per sobre d’ella, per tant havíem d’aconseguir un equilibri. Un cop fets, els vam editar en el Gimp per aprendre com treballar amb diferents capes i alhora introduir el tema de fer simetries. Vam començar amb la frontal, on havíem de dividir el retrat per la meitat verticalment, i enganxar-ho en una altra capa, després aquesta meitat convertir-la en una altra capa més i invertir-la de manera que després movent les dues meitats forméssim una  imatge simètrica. Aquí vam introduir el tema de la bellesa, on en l’antiguitat deien que si una persona era simètrica, era bella. Amb els altres dos retrats vam seguir el mateix procés i vam fer altres simetries, en el meu cas, com podiem fer qualsevol tipus de simetria,  vaig amb el de perfil, una simetria vertical i amb el de tres quarts, una horitzontal.

Com a futura mestra, considero que em pot servir en un futur haver treballat aquest programa d’edició digital i el tema de les simetries però els alumnes tan petits no són capaços d’utilitzar aquest programa. Tot i així si podem treballar tot el que són les simetries i fins i tot,  fer alguna activitat amb per exemple,  fotografies dels infants, perquè ells puguin observar i sentir-se identificats amb una representació visual d’ells i entendre què són les simetries.

Reflexió grupal. Fonaments de la imatge digital

Un blog és un espai a la xarxa per poder compartir informació específica sobre algun tema amb altres usuaris. Aquests tipus d’eines són molt útils perquè es poden actualitzar diàriament, s’hi poden afegir arxius multimèdia i es pot arribar a crear un feedback, a través dels comentaris, amb altres usuaris. A més hi ha moltes altres eines i widgets complementàries que poden enriquir i fer els blogs més interactius.

Tot i així no només trobem un tipus de blog. El més típic i el que els usuaris acostumen a conèixer més és el Blogger, una plataforma digital que es crea a partir d’un compte de Google, per tant, correu electrònic amb Gmail. Tot i que la gran majoria utilitzi aquest compte, molts en fan servir d’altres. És per aquest motiu, entre d’altres, que vam utilitzar WordPress, per tal de no obligar a ningú a crear-se un Gmail. A més a més,  utilitzant Blogger deixes la teva petjada digital (és a dir, una foto de perfil, el fet de compartir gustos i opinions, deixar les teves dades personals…) la qual cosa no succeeix amb WordPress. Blogger és una eina més senzilla d’utilitzar i és per això que té menys estructura. En canvi, Worpress, té més opcions i eines per poder treballar millor, de manera que té un nivell més alt pel que fa a dificultat. Per últim, Blogger només es pot utilitzar en línia, mentre que WordPress també s’utilitza en línia tot i que es pot instal·lar com a programari lliure. Per tots aquests factors esmentats, vam decidir crear un blog amb WordPress. Per tal de fer-ho una mica més visual, a sota us mostrem una taula comparativa  entre Blogger i WordPress, de manera que quedi tot més clar:

Nosaltres volem destacar el blog dins del nivell educatiu com una bona eina per poder tenir una comunicació directe amb les famílies dels infants. Avui en dia tothom té accés a internet a gairebé qualsevol lloc del món i durant tot el dia, a més la societat s’ha acostumat a fer ús de les noves tecnologies a la vida diària. Tot això fa que aquest tipus de plataformes digitals siguin una bona eina perquè les famílies puguin connectar-se i estar informades en tot moment. A través del blog es pot compartir molta informació sobre l’escola i les activitats que s’hi realitzen. A banda de compartir notícies, informació relativa als esdeveniments i celebracions que tindran lloc a l’escola, també permet integrar multimèdia, ja siguin imatges, àudios o videos, per tal de donar suport al que s’explica i facilitar als lectors entendre al màxim els continguts. Al mateix temps, permet rebre per part de les famílies o els usuaris que visitin aquestes pàgines; suggeriments, comentaris i  propostes, és a dir, el blog permet una comunicació bidireccional entre els diferents participants.

L’ús de les noves tecnologies a l’aula és cada cop més latent, ja que els dispositius electrònics com ara mòbils, tauletes o ordinadors són cada cop més presents en l’actualitat i per tant, els mestres utilitzen aquests objectes “quotidians” per introduir o enriquir els coneixements dels alumnes. És per aquest motiu, i tal com diu el currículum, que des de l’escola s’ha d’educar als infants tant en l’ús com en la comprensió d’aquests dispositius i del llenguatge audiovisual. Així mateix, introduir l’ús de les noves tecnologies a l’aula permetrà als docents participar en l’aprenentatge dels alumnes a través de diferents eines i estratègies (recursos materials o recursos digitals).

Per tant, a edats precoces caldrà tenir present quins són els aprenentatges a assolir amb metodologies ordinàries i quins es poden adaptar a l’ús de les TIC tot seguint certes pautes adaptades als infants dins l’escola per realitzar aquest aprenentatge de la millor manera i aconseguir que els alumnes interactuin amb elements electrònics de manera segura i eficaç.

Creiem que el domini d’aquestes eines és una habilitat necessària per a tots aquells que ens volem dedicar o que es dediquen a la docència, independentment de les edats dels infants amb qui es treballi. Aquesta convicció ve precedida pel fet que cada vegada més, els pares volen conèixer les metodologies i confiar en un centre i els seus mestres abans de dur als seus fills i una bona manera d’afavorir aquesta bona primera impressió és tenir un espai clar i obert on els pares coneguin d’aprop com és el dia a dia a les aules. Una vegada els alumnes són a les aules, com ja hem dit, els pares volen veure com els seus infants obtenen el coneixement i estar informats en tot moment del que succeeix, un altre bon motiu pel qual dur al dia un espai a la xarxa d’aquest estil. Un blog també pot ser útil entre famílies, per comunicar-se, per informar sobre les reunions a aquells que no han pogut assistir, per fomentar l’interès sobre les activitats que planteja l’escola i que les famílies se sentin més integrades tant en el procés formatiu dels seus fills com en la vida de l’escola. A més a més, els blogs serveixen per poder donar i rebre informació d’altres escoles. Per exemple, si una escola comparteix  estratègies, eines i recursos, pot ajudar a mestres que treballin en altres centres i així poder nodrir-se i ajudar-se mútuament dins de la comunitat educativa.

Per últim també creiem que és positiu pels mestres dominar aquestes eines, ja que els permet compartir recursos educatius, experiències, noves metodologies, idees per organitzar-se millor, etc. amb altres membres de la comunitat educativa en blogs especialitzats en aquest àmbit.

Avatar Marina

Us presento l’Avatar que he creat de la meva companya Marina Viladrich.  Per tal de crear-lo, podíem triar entre 4 opcions (Tux Paint, Picasso Head, Digibody i Pimp The Face). Finalment, vaig decidir-me per aquest últim, ja que era el més realista dels quatre i volia comprovar quin seria el resultat final. Realment, no està gaire ben aconseguida, ja que no s’assembla massa a la realitat, tot i així, el programa em va agradar força, penso que és força complert i a més a més, a l’hora de crear l’avatar va ser molt divertit.
Unes característiques importants d’aquest programa és que es pot utilitzar en línia sense necessitat de registrar-te enlloc i que no té opció de guardar-se, així doncs s’ha de fer una captura de pantalla (important evitar de fer-ne, només quan sigui necessari!). És molt fàcil i intuïtiu d’utilitzar, gràcies a les diferents i múltiples opcions que et proporciona el programa. Com a mancança, trobo a faltar alguna opció per acolorir més el retrat i donar-li un toc més d’alegria. Apart, crec que incloure més complements (a més d’unes ulleres) com per exemple collars, gorres, poder afegir pigues… es podria crear un avatar més personalitzat.

Després d’haver provat els 4 recursos, el meu preferit, sense cap mena de dubte, és el Picasso Head. M’agrada més poder imaginar i crear des de 0, que no tenir els elements predissenyats. Imaginació al poder! 🙂